1. DESCRIVIU EL TIPUS DE FONTS UTILITZADES (1 punt)

LES FONTS HISTÒRIQUES I LA SEUA CLASSIFICACIÓ

Les fonts històriques són qualsevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció, l'anàlisi i la interpretació dels esdeveniments històrics. Les fonts històriques són, doncs, la matèria primera de la Història.

 

La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu origen, el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la intencionalitat (si la tenen), etc.

• Pel seu origen, les fonts històriques es classifiquen en fonts primàries o directes i fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques.

1. Les FONTS PRIMÀRIES procedeixen de l'època que se està investigant. Són testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana...
2. Les FONTS SECUNDÀRIES han estat elaborades amb posterioritat al període que s'està estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són fonts secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.

• Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en:

1. Fonts ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals i poden ser primàries o secundàries. Les primàries són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i assajos de lèpoca, textos literaris... Les secundàries són els llibres d'història i altres treballs dels historiadors.
2. Fonts GRÀFIQUES i ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en les quals es mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.
3. Fonts ICONOGRÁFIQUES: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus d'imatges: la pintura, les fotografies, els gravats, les il.lustracions i els cartells, les caricatures, els còmics, etc.
4. Fonts CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames emprades en la seua realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus: sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o dinàmics) (expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).
5. Fonts MATERIALS (restes materials i construccions, objectes personals, eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc): Són fonts primàries i proporcionen informació sobre diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes.
6. Fonts ORALS: Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L'entrevista és la font més habitual, però també s'inclouen els discursos, els programes de ràdio, les cançons, els contes... Són fonts primàries

• Segons la seua temàtica, atenent a que les fonts històriques tracten i ens donen informació sobre algun o diversos aspectes (política, economia, societat, ciència i tècnica, religió, cultura, art), poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars... Les lleis, en qualsevol de les seues formes (pragmàtica, decret, constitució...) són fonts jurídiques o legislatives.

• Finalment, pel que fa a la seua intencionalitat, tot i que la major part de les fonts històriques són exclusivament informatives, en algunes, com les caricatures, discursos polítics, o determinats articles de premsa, s'observa una intencionalitat crítica, satírica o panegírica (d'elogi a algú) que si resulta molt evident és convenient destacar. D'igual manera, les fonts jurídiques o legislatives tenen una intencionalitat (i funció) normativa, reguladora.

 "Historia del Mundo Contemporáneo" de 1º de Bachillerato.  Editex. Madrid 2002.

‍LES FONTS HISTÒRIQUES

Les fonts històriques constitueixen la matèria primera de la Història. Comprenen tots els documents, testimonis o objectes que ens transmeten una informació significativa referent als fets històrics que han tingut lloc, especialment en el passat.

Classificació:

• Per la seua naturalesa poden ser:

1. Fonts primàries: són les que s’han elaborat pràcticament alhora que els esdeveniments que volem conèixer. Arriben a nosaltres són ser transformades per cap persona; és a dir tal com van ser fetes en el seu moment, sense ser sotmeses a cap modificació posterior (pàgina 64 del llibre de text).

- Si ens atenim a la seua forma les fonts primàries poden ser:

1.1. Fonts escrites: documents públics i privats.

• -Públics (d’institucions públiques i/o de grups socials): lleis, decrets, ordes, reglaments, tractats internacionals, textos constitucionals, estatuts de partits polítics, associacions i sindicats, censos, cadastres, manifestos, padrons, registre civil, registre de la propietat, fitxers d’un sindicat, informes encarregats per l' Estat o per alguna institució, obres literàries (la narrativa, sobretot la que pertany a moviments literaris de caràcter realista), la premsa.
• -Privats: cartes, diaris personals, testaments, contractes de compravenda.

1.2. Fonts iconogràfiques:

• -Obres plàstiques: arquitectura, escultura, pintura, gravats
• -Obres gràfiques: fotografies, vinyetes, cine, documentals, cartells, caricatures...

1.3. Fonts materials: restes materials de societats passades (objectes d’aixovar domèstic, monedes, armes…).

2. Fonts secundàries: també denominades historiogràfiques. Es tracta de documents escrits amb posterioritat a l’època en què van tindre lloc els fets o els problemes històrics a què es refereixen i són el resultat del treball d’investigació o de síntesi d’un o diversos historiadors, en el que s’ofereix, a més de la informació sobre els fets, una interpretació històrica dels mateixos.

-Les fonts secundàries al ser fonts reelaborades, poden aparèixer davall les formes següents:

-Textos: llibres d’història, articles de premsa...

-Mapes: històrics o de coropletes.

-Taules estadístiques: proporcionen informació concreta de tipus quantitatiu sobre una determinada època històrica. Es tracta d’una font que aporta una sèrie estadística basada en xifres que poden ser de caràcter absolut o relatiu i amb un títol sobre les dades que ofereix la taula. Una taula es compon de columnes i files o línies.

-Gràfiques lineals: representen, per mitjà de línies, l’evolució dels valors d’una o més variables. En Història són molt utilitzades per a representar l’evolució de magnituds en un període de temps.

-Diagrames de barres: representen, per mitjà de barres, un grandària proporcional a la quantitat de valors d’una o més variables en un període de temps o en un lloc geogràfic concret. Poden ser simples i compostes (quan les barres es presenten agrupades per a representar el valor de més d’una variable) (pàgina 77 del llibre de text).

-Gràfics sectorials: generalment són circulars i representen les proporcions o percentatges dels diferents components d’una quantitat total en un temps o lloc determinats (pàgina 113 del llibre de text).

• Pel seu contingut els textos poden ser:

• -Jurídics o legals (lleis, decrets, tractats).
• -Polítics (discursos, declaracions).
• -Econòmics, demogràfics (censos, padrons).
• -Socials.
• -Culturals.

Algunes vegades poden ser enquadrats en diversos d’estos apartats, per exemple juridic-econòmic, politic-social.

• Per la seua autoria poden ser:

• -D’autor individual.
• -D’autor col•lectiu (partit polític, institució, associació…).

• Pel seu destinatari:

• -Persona particular.
• -Col•lectiu (dirigit a un grup social o professional, a una institució, a tot el poble).