dijous, 5 d’abril del 2012

Característiques de l’examen i criteris de correcció


CARACTERÍSTIQUES DE L'EXAMEN

La proposta d’examen inclou dos opcions diferenciades perquè els estudiants n’exposen una que ells mateixos triaran.
Cada proposta d’examen inclourà dos fonts distintes. Almenys una serà un text i almenys una serà primària. Per tant, l’altra podrà ser una taula, un gràfic, una imatge, etc.
A partir de fonts elegides, l’examen plantejarà quatre preguntes.
La puntuació de la composició serà sobre 10.
El temps màxim per a la realització de l’examen serà de 90 minuts.

CRITERIS GENERALS DE CORRECCIÓ

En funció de l’anàlisi de les diferents fonts d’informació, els alumnes hauran de compondre el text d’acord amb algun o alguns dels criteris següents:
1. Explicar un procés o problema històric. Identificar el procés o fet històric al·ludit en el text, reconéixer el problema històric plantejat i determinar-ne la significació històrica. Identificar els factors i característiques del procés històric: establir relacions estretes entre l’entramat social, econòmic, jurídic i cultural, l’organització del poder i la seua concreció en institucions polítiques en una situació donada. Analitzar els diversos elements que confluïxen en situacions conflictives en un procés concret, reconéixer les contradiccions que expliquen una situació de crisi. Explicar un procés o fet històric tenint en compte els diferents projectes de resolució davant dels problemes històrics i la seua repercussió: establir relacions entre els problemes existents i les mesures preses per a solucionar-los, i entre les accions empreses i els fets succeïts. Valorar críticament els projectes de resolució davant de les crisis, en relació amb els interessos i supòsits ideològics de les alternatives. Situar els processos i esdeveniments històrics i la seua especificitat en àmbits espacials més amplis. Explicar les repercussions i implicacions internes del context històric internacional.
2. Explicar els canvis i permanències identificant la dinàmica històrica com un procés complex, conflictiu i dialèctic. Reconéixer les influències i repercussions dels elements canviants respecte a altres variables, constatant de quina manera els factors històrics interaccionen entre si amb diferent intensitat, amb la qual cosa es modifiquen i creen una nova situació històrica. Diferenciar els elements més dinàmics, aquells que patixen una acceleració més gran, de les continuïtats, aquells elements persistents o resistents al canvi, en processos de llarga o curta duració. Constatar que, en la nova situació, els elements nous i vells constituïxen noves combinacions portadores de canvis nous. Explicar la relació entre els elements i factors que contribuïxen al desenrotllament, assenyalant els desfasaments i les característiques essencials de les etapes. Constatar que el desenrotllament, segons les zones, seguix un ritme propi i una direcció distinta, identificant la simultaneïtat dels fets i els diferents ritmes dels canvis, els avanços i retrocessos. Explicar la pluralitat i diversitat de realitats analitzant els desequilibris i els diferents desenrotllaments històrics.
3. Utilitzar l’explicació històrica com una forma específica de raonament. Analitzar les transformacions interrelacionant els elements. Establir una jerarquia de factors en l’explicació. Diferenciar la incidència dels elements a llarg termini dels que són més immediats, així com les conseqüències a curt i llarg termini que se’n deriven. Considerar la importància de les intencions dels subjectes històrics i comprendre els motius de les accions, individuals o col·lectives.
4. Utilitzar els conceptes bàsics de la història, en l’elaboració d’una explicació vàlida, assumint les especials característiques de la conceptualització històrica. Emprar amb propietat els conceptes bàsics i específics de la Història d’Espanya, analitzant, contrastant i integrant informacions diverses, a fi de valorar el paper de les fonts i el treball de l’historiador, és a dir, distingint el que ésuna opinió del que és una explicació fonamentada, el que és una dada i el que és la interpretació d’esta. Fer ús dels conceptes històrics relacionant de manera correcta les necessàries generalitzacions conceptuals amb fets concrets. Reconéixer la historicitat dels conceptes, és a dir, la modificació del seu significat en la descripció o explicació dels fets canviants.
5. Saber comunicar la seua explicació per mitjà de la utilització de les competències lingüístiques apropiades. Elaborar un discurs de manera lògica i coherent, argumentant els seus coneixements per mitjà de l’aportació de dades o d’informació rellevant, citar autors o altres fonts com a suport dels seus arguments, i assenyalar-ne exemples. Utilitzar altres recursos com ara esquemes, mapes conceptuals, etc., per a donar suport a les argumentacions. Organitzar les idees en paràgrafs o apartats identificables. Fer ús dels connectors lògics i temporals, emprar un lèxic variat.
6. Valorar el paper de les fonts i el treball de l’historiador. Reconéixer que la informació de les fonts només resulta fructífera davant de preguntes o problemes prèviament plantejats. Utilitzar fonts diverses per a elaborar explicacions històriques. Este criteri al·ludix a la comprensió de la relació especial entre l’historiador i les fonts en el procés de construcció del coneixement històric. En un primer grau, l’alumnat reconeixerà la importància de les fonts per a poder obtindre informació sobre el passat, citant-les en les seues argumentacions. En un segon grau, valorarà la rellevància de la informació en funció de les preguntes plantejades. Finalment, contrastarà la informació obtinguda a partir de diverses fonts per a fonamentar una explicació vàlida.
7. Acceptar la possibilitat de diferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anàlisi crítica. Reconéixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anàlisi crítica. Amb este criteri es pretén comprovar si l’alumnat reconeix que són possibles diferents interpretacions d’un mateix fet històric i que estes interpretacions han de sotmetre’s a l’anàlisi crítica. Per a això, en primer lloc, l’alumnat diferenciarà entre la informació sobre un fet històric i la seua interpretació. En un segon grau, es comprovarà si l’alumnat verifica la congruència d’una interpretació d’un fet amb altres informacions relatives a este. Finalment, si l’alumnat és capaç de contrastar diverses interpretacions sobre fets i processos històrics raonant el grau de validesa i elabora una interpretació personal a partir d’elements d’altres interpretacions.

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES PER A PUNTUAR L'EXERCICI
Sense oblidar estos criteris generals, i com a orientació específica per a facilitar la puntuació de l’exercici, hi haurà criteris diferenciats per a qualificar el text d’acord amb les quatre preguntes que el componen.
­        Primer: La primera pregunta es referirà a les fonts objecte de comentari. Obtindran 1 punt tots els alumnes que descriguen convenientment les seues característiques.
­        Segon: La segona pregunta es referirà a la idea principal continguda en les fonts d’informació suggerides. Obtindran 2,5 punts tots els alumnes que en sàpien extraure les idees principals i les situen en el nucli temàtic o en el procés històric corresponent.
­        Tercer: La tercera pregunta plantejarà la definició d’alguns conceptes històrics característics del tema plantejat, els quals poden o no estar presents en les fonts seleccionades. Obtindran 2 punts tots els alumnes que exposen les seues definicions de forma clara i sàpien situar-los històricament.
­        Quart: L’última pregunta consistirà en dos parts i es qualificarà amb 4,5 punts. D’una banda, l’estudiant haurà d’exposar un aspecte del nucli temàtic utilitzant les fonts com a punt de partida (2,5 punts). D’una altra, haurà de situar eixe aspecte del nucli temàtic dins d’un procés històric més ampli (canvis i permanències), la qual cosa permetrà obtindre 2 punts. En esta última pregunta la resposta és molt oberta i permet diversos raonaments correctes. Amb això es valorarà si l’alumnat sap refondre dades i idees procedents del procés d’aprenentatge de la matèria i els que procedixen de l’anàlisi de les fonts facilitades.
La qualificació final sobre 10 s’obtindrà després de sumar les quatre qualificacions esmentades. El corrector només podrà exigir els coneixements previstos en els nuclis temàtics de la programació i els que proporcionen les fonts d’informació. No obstant això, si l’alumnat aporta coneixements no previstos i estan ben utilitzats en el context, se li valoraran positivament per a augmentar la qualificació obtinguda.
Convé recordar que, encara que l’alumnat haurà d’integrar en la composició del text els seus coneixements i la informació facilitada per les fonts, en esta prova no es valoraran només els coneixements, per la qual cosa per a establir la qualificació definitiva es valorarà el conjunt de la composició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada